Els orígens de Can Pinyarol els situem al voltant de l’any 1681. Antigament, a la casa hi vivien els pares, els fills i els oncles, i tots feien de pagès, altres de barbers i alguns de cistellers, cosa que es pot observar en els porxos rehabilitats de l’exterior.

A la masia també s’hi feia pa, com es pot comprovar en l’antic forn de pa de la casa, que encara es conserva, a través d’una petita entrada que hi ha al pati. Cada setmana s’hi feien sis o set pans, suficients per a alimentar tota la família.

Dues dels aspectes més curiosos de Can Pinyarol els trobarem a la cuina. D’una banda, els hostes hi trobaran una olla empotrada dins la paret. Durant els segles XVII, XVII i XIX les famílies solien amagar tots els seus estalvis en algun racó amagat de la casa. Era molt típic que aquest amagatall consistís en encastar una olla a la paret, com la que hi ha a la casa, i guardar-hi els diners de manera dissimulada. I una altra curiositat la trobem en una petita figura d’una cara amb barba llarga i corbada, que antigament servia per a col·locar-hi l’espelma quan la família necessitava il·luminar-se.

Antigament no es tancaven les portes amb clau, sinó que feien servir la barra que hi havia amagada dins la paret, de manera que quan la feien sortir travaven la porta pel darrera. Doncs actualment aquest sistema encara funciona, de manera que els hostes poden utilitzar-lo per tancar la porta de la seva estança.